A Barcelona malauradament s'avança però també es fan passos enrere.
Des de l'Ajuntament es demostra una clara manca de voluntat política real per garantir una ciutat per a tothom: lluny d’avançar cap a aquest objectiu, fan de la nostra ciutat un espai cada dia menys accessible, més insegur i perillós per moltes persones de tot tipus i de totes les edats.
Una ciutat on es desenvolupen actuacions urbanístiques amb diners públics on no es tenen en compte les reivindicacions i propostes de les entitats socials: així, lluny de generar avenços en accessibilitat, es fan noves construccions que segueixen sense garantir l'accessibilitat i la seguretat de la ciutadania amb discapacitat.
Avui volem centrar la nostra denúncia en dos elements de ciutat prou importants que ens allunyen de la garantia d'accessibilitat universal i que malauradament poden servir per a assentar precedent a altres municipis i provocar un retrocés sistemàtic en l'exercici de drets fonamentals per moltes persones, però sobretot per les persones amb discapacitat.
1. La nova ordenança de terrasses incompleix normativa d'accessibilitat i dóna llum verda a uns carrers plens d’obstacles.
La reforma de l’ordenança de terrasses que el govern municipal ha pactat amb el Gremi de Restauradors sense tenir en consideració les entitats socials i veïnals, comportarà una proliferació incontrolable de taules i cadires que envairan la zona lliure de pas per a vianants des de la façana. Totes les forces polítiques -excepte la CUP- han acceptat que puguin també desaparèixer dels carrers de Barcelona els bancs de seure per afavorir l'explotació comercial de l'espai públic. I enlloc de promoure l'adaptació dels locals aportant suport tècnic i econòmic, han optat per acceptar l' incompliment dels terminis legals per garantir el dret a l'accessibilitat i que les persones amb discapacitat no hi siguem presents ni a la comissió municipal de terrasses.
Des de ''Carrers per a tothom diem: terrasses si, però garantint el dret a l'accessibilitat, al descans, a la mobilitat i a l'espai públic. Un espai que ha de ser per a tothom.
2. L’aposta inequívoca per un model de carrers de plataforma única perillós per a tothom com a model ideal.
El model vigent a molts carrers de Barcelona on no hi ha voreres diferenciades i els cotxes circulen a la mateixa alçada que els vianants sense cap senyalització ni tàctil ni cromàtica, ni cap limitació de velocitat, ha quedat palès que és un model perillós per a tothom: especialment per a les persones cegues o amb baixa visió, la gent gran i els infants. El Passeig de Gràcia encara no ens fa cap gràcia!
Aquest model vigent ens allunya del model necessari que des de les entitats s'ha demostrat que és possible per a que els carrers, tots els carrers, siguin realment per a tothom: també els de les superilles han de garantir l'accessibilitat universal. I per a això no hi ha aplicacions de mòbil màgiques concertades unilateralment amb diners públics: hi ha les solucions tècniques que des de fa ja tres anys es treballen i consensuen amb els diferents col•lectius des d'aquesta plataforma ciutadana.
Davant d’aquesta preocupant situació, des de 'Carrers per a Tothom' demanem:
- A l’alcaldessa i al seu equip de govern que reflexionin seriosament sobre la seva falta de voluntat política per garantir els drets a la seguretat i l’accessibilitat de totes les persones amb discapacitat que ens volem moure pels carrers i les places de la ciutat.
- Considerem molt urgent que replantegin les seves decisions sobre l’ordenança de terrasses i sobre el model de plataforma única que s'ha estat implantant. I que obrin, de veritat, un espai de treball conjunt i veritablement empoderat amb les entitats socials per anar definint un model de ciutat i unes solucions concretes que ens encaminin cap a l’assoliment d’un model d’accessibilitat universal.
- En aquest sentit, és urgent deixar de banda les actituds paternalistes per passar a reconèixer les persones amb discapacitat com a agent polític actiu transformador de la ciutat: "Res sobre nosaltres sense nosaltres"
- A la Generalitat de Catalunya, demanem que enllesteixin definitivament els treballs de redacció del nou codi d’accessibilitat i que, tant aviat com sigui possible, es pugui aprovar. Necessitem un marc adient de normativa que defineixi amb claredat els paràmetres que facin possible l’accessibilitat universal als carrers de plataforma única -entre altres coses- per a que siguin segurs per a tothom a tota Catalunya.
- Al conjunt de la ciutadania, us demanem un suport actiu a la campanya de recollida de signatures que des de la Federació d’Associacions de Veïns i veïnes de Barcelona (FAVB) i moltes altres entitats socials de la ciutat, s’està duent a terme per poder presentar una Iniciativa Ciutadana perquè es debati una ordenança de terrasses alternativa a la que el govern municipal ha pactat amb el Gremi de Restauradors. I així es pugui garantir el dret a l'accessibilitat, a l’espai públic, al descans del veïnat i la sostenibilitat ambiental.
Barcelona, 17 de maig de 2018.
