diumenge, 19 de març de 2017

Nota de premsa posterior a la concentració del 18m: La Plataforma Carrers per a tothom denuncia la manca de solucions per part de l’ajuntament de Barcelona i la proliferació d'aquest tipusd'urbanisme arreu

Concentració agredolça lúdica i reivindicativa


Es manté el perill al Passeig de Gràcia per als vianants amb discapacitat i els nens

Les obres de Pere IV segueixen el mateix tipus d’urbanisme.

A Barcelona i a la majoria de poblacions cada cop més el vianant es troba en perill sota la premissa dels carrers sense voreres com a espai compartit.


Barcelona, 18 de març de 2017

Els carrers amples sense voreres o senyalització de les zones de vehicles posen en greu perill a les persones cegues, els nens, les persones grans o les que tenen discapacitat intel•lectual i d’altres col•lectius que no perceben quan es troben en zona de vehicles

El PG. De Gràcia és un cas flagrant al qual, el carril de servei per on passen taxis, bicicletes, vehicles de càrrega i descarrega entre d’altres està integrat a la vorera.

La Plataforma Carrers per a tothom, formada per entitats majoritàriament de persones amb discapacitat, ha fet visible avui, 18 de març, a les 11 del matí, al Passeig de Gràcia i per tercer cop en els últims dos anys, la seva indignació per la manca de solucions practiques per part de l’ajuntament actual i de l’anterior. També ha reivindicat que a Barcelona i a la majoria de poblacions es segueix la mateixa línia d’urbanisme i cada cop s’està posant més en perill al vianant sota la premissa dels carrers sense voreres com a espai compartit.

A la concentració han assistit més d’un centenar de persones amb tot tipus de discapacitats i famílies amb nens i s’han mostrat pancartes en diversos idiomes. Els assistents s’han fet seu el carril de servei recobrint-lo amb papers d’embalar on han escrit lemes i dibuixat senyals de perill, bicicletes, cotxes, etc.
S’han repartit xocolatines en forma de rajoles del PG. De Gràcia i d’altres que contenen la flor de l’eixample per tal de simbolitzar la part dolça de les fites teòriques aconseguides. La visió agre s’ha simbolitzat amb el repartiment de llaminadures àcides en forma de totxo per a construir i d’altres en forma de senyal de perill per tal de visibilitzar que a dia d’avui “ens l’hem de menjar” ja que no s’ha aplicat cap solució en la pràctica.

A continuació s’ha llegit en Braille i s’ha interpretat en llengua de signes,, un manifest contundent que signen totes les entitats de la plataforma i que rep també el suport de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona, CCOO, el consell de la joventut, entre d’altres.

A la concentració han assistit, per donar-hi suport, representants d’ERC, la CUP i Ciutadans.
Consulteu el manifest i les entitats que el signen al web www.carrersperatothom.cat
Altres exemples de perill a la ciutat i posicions polítiques
Representants de la Plataforma han explicat que “Les decisions del grup de treball que es va crear a la ciutat amb entitats i tècnics municipals s’estan ignorant i carrers amplis i amb trànsit de vehicles com el de Pere IV s’han urbanitzat també amb plataforma única. No podem acceptar que vies com aquesta, que just ara s’està remodelant i per la qual circulen inclús autobusos, s’hagin urbanitzat amb aquest tipus de criteris que responen més al disseny que a les necessitats del ciutadà”, explicava Joan Heras, portaveu de la Plataforma.

Dies abans de la visita a les obres del carrer Pere IV la Plataforma va fer arribar una carta a responsables tècnics i polítics en la qual exposava el següent: (fragment) “No entenem el sentit i l’objectiu d’aquesta trobada. En la segona sessió del grup de treball es va consensuar la
inoportunitat d’aquesta intervenció perquè no s’entenien els
avantatges de fer plataforma única en un costat i mantenir una vorera
tradicional a l’altre. Per les característiques del carrer –amplada,
moviment de trànsit rodat, etc- es va valorar com a clarament
inadequat aquest model. Fins i tot es va comentar que, des d’una
perspectiva estrictament tècnica, en aquell moment encara era
perfectament viable modificar el projecte i fer dues voreres amb tots
els requisits necessaris per a garantir l’accessibilitat universal.
Totes les persones assistents vam coincidir que el debat en aquell
punt s’escapava de les competències tècniques dels professionals
presents i que la decisió de si es mantenia el projecte o es
modificava en pro de l’accessibilitat universal depenia dels
responsables polítics” (fi del fragment de la carta).
La carta no ha rebut resposta i la Plataforma demana que “necessitem conèixer quins són els propers projectes d’implementació de plataformes úniques a la ciutat i quina és la seva
posició política sobre aquest model urbanístic. No té cap
sentit fer reunions d’un grup de treball si les responsables polítiques ja han decidit el model que volen aplicar.


Carrers de plataforma única d'ús mixt (vehicle-vianant), ¿una solució segura i accessible per a tothom? Arguments i normativa


Tenint en compte diferents normatives (com la Ordre VIV 561/2010 i el Reial Decret 505/2007), l’objectiu inicial del disseny en plataforma única d'ús mixt dels carrers, era garantir l’amplada mínima de pas als itineraris de vianants a zones urbanes consolidades (com els cascs antics dels municipis) perquè fossin accessibles quan amb un disseny tradicional amb vorera, calçada i creuaments amb rampa no era possible perquè l'espai era massa estret.
Però, lluny d’això, la col•locació de pilones que obliguen a les persones (sobretot les usuàries de cadira de rodes) a circular per l’espai de calçada o la manca de senyalització adequada (tant vial com tàctil i cromàtica per a les persones invidents o amb baixa visió ...), està convertint aquest carrers en un perill per a moltes persones que, molts cops, tampoc poden diferenciar si per on transiten és un carrer peatonal o de plataforma única d'ús mixt, o si l'espai de vorera és compartit amb el tràfic de vehicles motoritzats com al Passeig de Gràcia.

A partir de la interpretació inadequada de l’objectiu d’aquest disseny de carrer com a única eina per a pacificar el trànsit a les ciutats, s’estan construint o transformant en carrers de plataforma única d’ús mixt carrers que no ho requerien sota els criteris d’accessibilitat , i no s’estan fent accessibles físicament els carrers que sí ho necessitaven, malbaratant recursos públics.

Actualment el disseny d’aquests tipus de carrers és un buit legal i normatiu que està ocasionant problemàtiques tant a municipis catalans com d’arreu, i tant des de diferents col•lectius i entitats com des de la Plataforma s’insta a la seva regulació mitjançant el consens i la participació ciutadana a fi de validar la idoneïtat de les solucions per a tots els col•lectius.

Com va sorgir 'Carrers per a tothom' i què s’ha fet fins ara?

El Passeig de Gràcia de Barcelona es va remodelar entre 2013 i 2014 incorporant voreres amb un carril de servei indetectable per part de les persones cegues i per on circulen vehicles i bicicletes. Algunes de les entitats de la plataforma, com l’ACIC, ja van advertir del perill el febrer de 2014, si bé les obres del Passeig van continuar en la mateixa línia. Al novembre del mateix any, l’entitat feia públic el vídeo “a l’ACIC no ens fa cap gràcia el nou Passeig de Gràcia”.

Tot i el suport dels mitjans de comunicació, la síndica de Greuges de Barcelona i de nombroses entitats i partits, no hi va haver cap resposta concreta a aquesta problemàtica per part de l’Ajuntament anterior. Aquest fet, i la implementació de les plataformes úniques arreu, va provocar la creació de “Carrers per a Tothom”, per tal de dur a terme una reivindicació conjunta entre diverses entitats.

El 14 de març de 2015 va tenir lloc una manifestació al Passeig de Gràcia de Barcelona on més de 200 persones reivindicaven seguretat per als vianants amb discapacitat a aquesta important via barcelonina i arreu.

Des de 'Carrers per a tothom', donada la manca de resposta satisfactòria inicial de les diferents administracions amb competències sobre el tema, es va treballar l’elaboració d’un document de propostes. Aquest ha estat fruit d'una intensa feina col•laborat iva durant mesos, investigacions, treball de camp i deliberacions entre els diferents col•lectius, i xarxa amb altres entitats, moviments socials i professionals tant de la resta de Catalunya com d'Espanya com “Acera Peatonal”.
Les propostes que conté tenen en compte mesures de disseny i mobilitat urbana, conscienciació i participació ciutadana. Tot plegat a fi de garantir uns carrers segurs i accessibles per a totes les persones, des de la perspectiva física, sensorial i cognitiva.

El desembre de 2015 el document es va presentar als responsables del Consell d’Accessibilitat de Catalunya (a petició seva i com a òrgan competent que està treballant en la redacció del nou Codi d’Accessibilitat català que encara no s’ha aprovat, si bé ja fa massa temps que s’està redactant) on va tenir una bona acollida, i els darrers dies del 2015 es va fer arribar a diferents entitats, administracions i professionals i a les regidories d’urbanisme i mobilitat i a l’Institut Municipal de persones amb discapacitat de l’Ajuntament de Barcelona.

Al març de 2016 va tenir lloc una trobada entre la Plataforma i les regidores d'urbanisme Janet Sanz i de Drets Civils Laia Ortiz. La reunió pretenia obtenir una resposta clara per part de l’Ajuntament de Barcelona pel que fa a quan i com es posaran mesures per a aconseguir que les persones cegues, persones grans o amb qualsevol discapacitat puguin passejar amb tranquil•litat pel Passeig de Gràcia i moltes altres vies, que actualment s’estan remodelant amb el sistema de plataforma única.

La plataforma continuarà treballant amb la Generalitat per a que el nou codi que desenvoluparà la Llei d’Accessibilitat reguli clarament aquesta problemàtica. També es presentaran les propostes a la Diputació i als ajuntaments.

1 comentari:

  1. Bon dia,
    Enhorabona per la feina que feu des de la Plataforma.
    Estic molt interessada en llegir el manifest a què es fa referència en diversos escrits, on ho puc trobar?
    Moltes gràcies i salutacions,

    Ana María

    ResponSuprimeix