- L’ordenança vigent, pel que fa a les qüestions relacionades amb l’accessibilitat, es molt més garantista que el projecte de reforma que es proposa, perquè va ser un dels pocs casos de la legislatura anterior en què un text legal d’importància per a la ciutat va ser treballat seriosament amb les entitats del sector de les persones amb discapacitat per tal de poder garantir el compliment de la legislació en matèria d’accessibilitat universal.
- Fins ara, el govern municipal no ha convocat les entitats del sector de la discapacitat per analitzar la reforma de l’ordenança i per poder garantir que complirà escrupolosament amb allò que determina la legislació estatal i catalana sobre l’accessibilitat als carrers de la ciutat de Barcelona.
- Fins avui, si hem pogut fer arribar les nostres preocupacions i les nostres propostes als responsables polítics no ha estat perquè l’ajuntament hagi promogut la participació de les entitats sinó gràcies a la voluntat de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB) que ha incorporat la demanda de la garantia de l’accessibilitat com un punt més del seu posicionament davant aquesta reforma des d’una perspectiva bàsica de drets de la ciutadania.
- Fer de veritat política d’Accessibilitat és una postura cívica que permet respectar i garantir l'autonomia personal de qualsevol ciutadà i ciutadana i va molt més enllà del compliment de la llei. Des d’aquesta perspectiva de la garantia de l’accessibilitat, ens preocupa profundament la filosofia desregularitzadora que mou aquesta reforma. Si avui, amb una ordenança que determina homogeneïtat de criteris a tota la ciutat ja ens resulta en molts punts difícil garantir una bona accessibilitat, amb la reforma plantejada on la concessió de llicències i el suposat control i inspecció del compliment de la normativa passa a dependre de diferents criteris a cada districte, la garantia de l’accessibilitat es veurà clarament perjudicada: Barcelona deixarà de ser un exemple de ciutat inclusiva i passarà a formar part de la llista de ciutats que entenen els seus carrers i places com un paisatge caòtic ple d’obstacles i barreres.
- Entenem que el dret a una mobilitat autònoma i segura pels nostres carrers ha de constituir una línia vermella infranquejable en qualsevol indret de la ciutat. En aquest sentit, cal:
- A) Garantir un espai lliure de pas entre la façana i la terrassa que com indica la legislació sobre accessibilitat ha de ser com a mínim 1,80 metres per tal que les persones usuàries de cadires de rodes, caminadors, cotxets de nadons o les que tenen discapacitat visual puguin circular. Aquest espai consta a la llei com a imprescindible per garantir que les persones usuàries de cadires de rodes puguin moure’s i girar adequadament. D’altra banda, el fet que sigui des de la façana assegura l’orientació necessària per a les persones cegues que no hauran de vorejar les taules amb el bastó.
- B) També per imperatiu legal, garantir l'accessibilitat a l'interior del local des del carrer així com dels seus lavabos. En aquest sentit, des de "Carrers per a tothom" apostem per la implicació del consistori per atorgar ajuts als petits establiments de barri que han d'adaptar el seu local i no disposen de recursos suficients per fer-ho. Això fomentaria la creació de llocs de treball socialment responsables i amb un impacte positiu també per a l'hostaleria, i alhora permetria avançar en el pla d'accessibilitat municipal que s'ha d'elaborar i executar. Però sobre tot, permetria a les persones amb discapacitat gaudir dels serveis igual que a la resta de ciutadans.
- C) Garantir la no ocupació o supressió per part dels responsables dels locals d'hostaleria, d'elements de la via pública que garanteixen el dret a l'ús de l'espai urbà i la seva accessibilitat. Concretament, rebutgem que els hostalers tinguin la possibilitat del desplaçament o de l'eliminació de mobiliari urbà per tal d’augmentar el nombre de taules, com els bancs per seure (essencials per al descans de la gent gran o les persones amb problemes de mobilitat en els seus trajectes quotidians). També que puguin modificar la utilització de les mesures facilitadores de l'accessibilitat, com es el cas dels encaminaments podo-tàctils (necessaris per a l’orientació de les persones cegues a l’hora de trobar passos de vianants o identificar perills al carrer i que no poden utilitzar-se per delimitar terrasses perquè generarien confusió i risc).
Des de la Plataforma Carrers per a tothom considerem imprescindible que l’equip de govern municipal iniciï immediatament un debat obert, ciutadà, amb tot el teixit associatiu perquè el DIÀLEG sobre la nova ordenança deixi de ser una simple entesa entre l’ajuntament i el Gremi de Restauradors que, legítimament, defensa els seus interessos econòmics però ho fa per damunt d’un model de ciutat inclusiva i de garantia de drets humans fonamentals.
La nostra Plataforma ciutadana s’ofereix –en la línia del que hem fet en altres temes essencials de la ciutat, com el debat sobre els carrers de plataforma única- a treballar, a partir del marc d’un text que garanteixi plenament l’accessibilitat, a analitzar i trobar punts d’acord per resoldre aquelles casuístiques particulars que, lògicament, en una ciutat tan gran com Barcelona, es poden anar resolent.
Esperem que s’escoltin les nostres propostes -tal com han fet alguns dels partits polítics- , i s’aposti per una ciutat sense discriminacions en l’ús de l’espai públic i en la mobilitat lliure, segura i autònoma de totes les persones, i que es respecti la legislació catalana i estatal d’accessibilitat, que està per damunt de qualsevol ordenança municipal.
Més informació, declaracions o entrevistes:
Mail: carrersperatothom@gmail.com
Web de 'Carrers per a Tothom': www.carrersperatothom.cat
Twitter: @CarrersxTothom
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada