A continuació podeu llegir la nota posterior a la roda de prensa que ha ttingut lloc avui.
Després d'haver exhaurit durant més de dos anys totes les vies de diàleg i negociació amb els grups municipals i el consistori, una àmplia aliança d'entitats i col·lectius veïnals i de la discapacitat impugna la nova Ordenança de Terrasses davant la justícia.
La Federació d'Associacions de Veïnes i Veïns de Barcelona (FAVB) i ECOM han presentat, amb el suport de nombroses entitats i col·lectius, sengles recursos contenciosos administratius. Es basen en l'incompliment de normatives superiors d'accessibilitat i igualtat d'oportunitats, de contaminació acústica i ambiental i de procediment administratiu i participació ciutadana.
Les entitats qüestionen si qui governa a l'Ajuntament són els partits polítics o els lobbies econòmics, i els hi retreuen que legislin vulnerant drets humans fonamentals.
L'anunci d'aquesta interposició coincideix amb el primer aniversari de l'acompliment del termini legal que marcava que el 4 de desembre de 2017 tots els entorns i serveis haurien de ser accessibles a totes les persones. Cosa que posa de manifest l'incompliment normatiu, fins i tot per part de l'administració amb el redactat d'ordenances com aquesta.
Tot just un any després que s'exhaurissin els terminis legalment establerts per garantir l'accessibilitat a tots els espais i serveis, les entitats veïnals i de discapacitat donen a conèixer el recurs interposat davant el tribunal contenciós- administratiu contra la ordenança de terrasses aprovada definitivament per l'Ajuntament de Barcelona el passat mes de juny.
Durant més de 2 anys, entitats veïnals i de persones amb discapacitat han estat treballant conjuntament per fer front al que consideren un retrocés en els drets de la ciutadania de Barcelona: tant en l'àmbit de l'accessibilitat i la mobilitat, com en l'àmbit mediambiental i del dret al descans. Des de l'inici, des d'aquests col·lectius s'ha defensat que no es tractava d'un debat sobre terrasses sí o no, sinó sobre l'ús equitatiu de l'espai públic i els drets fonamentals de milers de persones com a vianants i com a veïnes de la ciutat.
Però tot i saber que s'infringien normatives superiors de diferents àmbits, el govern municipal juntament amb la majoria de grups polítics de l'Ajuntament, van ignorar les organitzacions socials i van decidir irresponsablement impulsar aquesta reforma il·legal de l'ordenança, només tres anys després de l'aprovació de la seva antecessora el 2015.
És per això que els col·lectius consideren que la nova ordenança, que és pràcticament fil per randa el text pactat amb el Gremi de Restauració tot just farà un any i aprovat a comissió de govern abans d'exhaurir el termini legalment establert per rebre aportacions de la ciutadania, obre la porta perquè els interessos dels adjudicataris de les terrasses s'imposin a l'interès públic que l'Ajuntament hauria de garantir.
Per una banda, qualsevol terrassa provoca soroll al seu voltant i està constatat que això té conseqüències clares en la contaminació acústica de l'entorn i en la salut de les persones que hi viuen a la seva proximitat, que veuen vulnerat el seu dret al descans. És per això que qualsevol mesura vinculada a una modificació de l'ordenança, hagués hagut d'estar adreçada a reduir el nombre de terrasses permeses, la superfície que cadascuna pot ocupar i els horaris d'obertura. Més si es té en compte l'alt grau d'incompliment de la ordenança anterior (el 56% segons dades del propi Ajuntament).
Per altra banda, el dret a l'accessibilitat i la inclusió social ha de constituir una línia vermella infranquejable per qualsevol ordenança, sigui del tipus que sigui, a qualsevol indret de la ciutat. En aquest sentit, els paràmetres legals d'accessibilitat no poden ser mai orientatius i flexibles, tal i com es permet amb la ordenança: són d'obligat compliment a tota la ciutat per igual. No es pot permetre que les persones puguin exercir més o menys drets depenent de a quin barri estiguin, ni que es vegin discriminades amb el vist-i-plau dels governs que estan obligats a garantir la seva igualtat d'oportunitats.
Assistim essencialment a la desregulació en matèria de llicències de terrasses incomplint més de cinc normes de diferents nivells: La modificació de l'ordenança aprovada està tan plena d'excepcions als seus propis criteris generals que resulta arbitrària i deixa l'Ajuntament a mercè de l'aplicació específica que el Gremi de Restauració vulgui aplicar en cada cas, com ja s'està veient a diferents ordenacions concretes, com pot ser la del passeig Joan de Borbó. Fet que es tradueix en més capacitat del sector privat per explotar lliurement (per menys de mig euro al dia) un bé comú escàs i cada dia més privatitzat: l'espai públic.
En aquest sentit, cal recordar que la modificació de la normativa suprimeix la figura de les ordenacions singulars, que eren zones d’especial protecció, eliminant així el resultat dels processos de participació veïnal associats i posant en qüestió la qualitat democràtica de Barcelona.
Els diferents moviments socials consideren que el compromís que han de tenir els partits polítics i els governs amb la ciutadania (i en concret, amb la ciutadania amb major risc de vulnerabilitat social, com les persones amb discapacitat), ha de ser implementar polítiques justes i coherents amb els drets humans fonamentals, que garanteixin la inclusió real de totes les persones. Per això es fa evident que no es pot parlar de plans d'accessibilitat municipal ni d'urbanisme feminista o amb perspectiva de gènere, o polítiques d'envelliment actiu, si finalment no es tenen en compte les necessitats més humanes de la ciutadania ni el marc legal de drets quan es redacten ordenances d'aquest tipus.
Aquest recurs crea un precedent que es pot replicar a altres municipis on la ciutadania vegi vulnerats els seus drets pels mateixos motius. I des del moviment veïnal i de la diversitat funcional es confia que els tribunals faran justícia i restabliran la legalitat vigent, garantint que Barcelona sigui veritablement una ciutat que vetlla pels drets humans, una ciutat per viure i per conviure. Una ciutat on fer veritablement compatibles les activitats comercials i la convivència de la ciutadania.
Hi donen suport:
Les associacions veïnals Alerta Poble-Sec, Besòs, Cadena Estrellas Altas, Casc Antic, Centre Social de Sants, Clot-Camp de l'Arpa, Dreta de l'Eixample, Egara, Triangle de Sants, Esquerra de l'Eixample, Font de la Guatlla, Fort Pienc, Gòtic, Horta, Joan Maragall Guinardó, la Sagrera, l'Òstia, Maresme BCN, Poble Sec, Poblenou, Prosperitat, Sagrada Família, Salvem el Turó, Sant Andreu de Palomar, Sant Antoni, Sant Cugat Centre, Sant Ramon Nonat, Torre Llobeta, Veïns per la Independència, Vila de Gràcia, Vilapicina i la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB).
Les entitats i col·lectius ACIC (Associació Catalana per a la Integració del Cec), Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS), ATTAC Catalunya, Barceloneta diu prou, Carrers per a Tothom, Ciutat Vella no està en venda, Col·lectiu Intermitent de San Pere i Santa Caterina, Consell d'Associacions de Barcelona, Ens Plantem Poblenou, Federació ECOM, Fem Plaça, Fem Sant Antoni, Grup de Treball de FEM RAMBLA, Plataforma Som Paral·lel, Salvem les Drassanes, SOS Carrer Enric Granados, SOS Rambla– Veïns, 500x20 el Lloguer Públic i Assequible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada